T1 i embolica que fa fort

A vegades penso que som una societat un xic bèstia, que fa i desfà sense solta ni volta i encara menys fent ús de la raó. Tenim un exemple amb la nova terminal de l’aeroport del Prat. Per què diantres la van haver de batejar com a T1, quan no era pas la primera? Potser és per ganes de situar-la al capdemunt del podi de les terminals –en dimensions i botigues ho és–, encara que, desenganyem-nos, el nostre aeroport, diguem-li del Prat, de Barcelona o internacional de Catalunya, continua sent el que ha estat sempre, un aeroport amb ínfules d’esdevenir intercontinental i massa pals a les rodes.

La Pastanaga Xata / The Flat Carrot Building

No, this is not the result of an earthquake or the bad construction of Barcelona. The building located in 162 Badajoz Sreet specifically seems squashed. More than 300 inclined columns challenge the gravity in this architectonic whim –one more in 22@ District.

Pisos buits / Empty flats

Al carrer Nou de la Rambla, entre la Rambla del Raval i el Paral·lel em topo amb aquest bloc en estat deplorable. No puc evitar fer-li una foto. És només un exemple de la quantitat d’edificis buits que hi ha a Barcelona.

Sense ombra / No shadow

Year by year Barcelona is losing its shady strolls and fresh places while some old trees are being cut down. The new green species are usually smaller and thiner so we are losing shadow areas.

Places dures / Hard squares

Desconec quan va sorgir el concepte de “plaça dura” ni qui el va encunyar, però és prou encertat per referir-se a la plaça pavimentada en gairebé tota la seva extensió tret d’algun arbret hornamental o test amb flors o arbusts, una modalitat de plaça que ha arrelat amb força a Barcelona –encara que d’arrels, ben poques! En trobem nombrosos exemples a l’antiga vila de Gràcia i també als nous barris de la ciutat, com la zona de Diagonal Mar (a la foto, cruïlla dels carrers de Fluvià i de Llull).