La Valenciana / Fent amics

La Valenciana, fundada el 1910, és un local que frega el mite en ple centre de Barcelona per haver-se especialitzat en l’orxata, refresc estiuenc genuïnament valencià derivat de la xufla, energètic i saludable. L’establiment és al carrer d’Aribau, 16 bis, a tocar de la Universitat de Barcelona i dels cinemes Aribau, i és per tant un punt de trobada de cinèfils i estudiants. Taules i cadires de cafeteria de segle passat omplen dos pisos, la planta baixa i el soterrani (una mica claustrofòbic, sí). Per acompanyar l’orxata, et recomano que demanis un croissant o una ensaïmada; hi notaràs l’aroma del sagí, la matèria prima amb què s’han fet sempre, abans que la pastisseria industrial i dels succedanis inundés la majoria de fleques.

Continua llegint

Beixamel o mel de baixada

Carta amb baixamel

Avui he obert la carta i m’he trobat amb una salsa nova: la baixamel. Em pregunto si serà una variant de la cremosa beixamel que acompanya els canelons de la iaia o bé una salsa amb la mel com a base que s’obté de les regions baixes d’aquesta terra…

Si en Gino aixequés cap…

Restaurant Ginos de Glòries

“Això, ja no és el que era”, comentem mentre sopem al Gino’s (del grup Vips), ara, ja, una cadena com els restaurants Mussol i tants altres. En entrar en atén la que sembla la gerent o cap de cambrers o com es digui el càrrec que ocupa. “No fumadors, siplau”. “¿Fumadores“, pregunta més seca que La Baells al 2007. “No, a l’interior, no fumadors”, repetim. Llavors, amb desgana evident ens acompanya a taula.

Continua llegint

El gofre i la crep

Una crep

Quan va néixer Farggi, la marca popular de la pastisseria La Farga, sabies que quan hi anaves pagaves la qualitat però t’hi posaves les botes de gust. Ara, Farggi és una cadena més, popular, igual de cara, amb productes prefabricats, com les gofres que reescalfen. A Bèlgica, te’ls preparen al moment! Per això, l’altre dia vaig optar per una crep i jo que li pregunto a la dona més gran, són bones, com si no sapigués la resposta.

Continua llegint

Subcity

Els dos minuts que trigo a comprar dues T-10 a l’estació de metro Clot, el vigilant de TMB es toca al nas dins de la seva garita; un noi de trenta anys i escaig, compromès amb la normativa suburbana*, apura una cigarreta a l’escala; el vigilant de TMB continua amb l’excavació nasal; una noia amb samarreta de tirants ratada, una faldilla ostensiblement curta, rastes al cap i una anella al nariu esquerre s’arramba a la llatina baixeta que té al davant, aguanta les portes d’accés i es cola; i el vigilant de TMB està més pels mocs que pel que passa al lloc de feina.