#29S, informar-ne i viure’l

La reforma laboral aprovada pel Govern de Zapatero ha portat l’Estat espanyol a la setena vaga general. Una vaga anunciada de llarg, amb la previsió suficient dels tres mesos d’estiu, envoltada d’incertesa i polèmica perquè, siguem clars, a les enquestes prèvies i, aquest dimecres, al carrer, l’opinió està dividida. Una divergència no només sobre la decisió política sinó també sobre el paper dels sindicats. Com a periodista, una jornada així l’haig de viure en primera persona; com a ciutadà, no admeto que els mitjans públics de comunicació no me n’informin abastament. Amb el portàtil a la motxilla i la càmera de fer fotos, surto al carrer per plasmar l’ambient que es viu a Barcelona aquest #29S.

Continua llegint

La Valenciana / Fent amics

La Valenciana, fundada el 1910, és un local que frega el mite en ple centre de Barcelona per haver-se especialitzat en l’orxata, refresc estiuenc genuïnament valencià derivat de la xufla, energètic i saludable. L’establiment és al carrer d’Aribau, 16 bis, a tocar de la Universitat de Barcelona i dels cinemes Aribau, i és per tant un punt de trobada de cinèfils i estudiants. Taules i cadires de cafeteria de segle passat omplen dos pisos, la planta baixa i el soterrani (una mica claustrofòbic, sí). Per acompanyar l’orxata, et recomano que demanis un croissant o una ensaïmada; hi notaràs l’aroma del sagí, la matèria prima amb què s’han fet sempre, abans que la pastisseria industrial i dels succedanis inundés la majoria de fleques.

Continua llegint

Beixamel o mel de baixada

Carta amb baixamel

Avui he obert la carta i m’he trobat amb una salsa nova: la baixamel. Em pregunto si serà una variant de la cremosa beixamel que acompanya els canelons de la iaia o bé una salsa amb la mel com a base que s’obté de les regions baixes d’aquesta terra…

Si en Gino aixequés cap…

Restaurant Ginos de Glòries

“Això, ja no és el que era”, comentem mentre sopem al Gino’s (del grup Vips), ara, ja, una cadena com els restaurants Mussol i tants altres. En entrar en atén la que sembla la gerent o cap de cambrers o com es digui el càrrec que ocupa. “No fumadors, siplau”. “¿Fumadores“, pregunta més seca que La Baells al 2007. “No, a l’interior, no fumadors”, repetim. Llavors, amb desgana evident ens acompanya a taula.

Continua llegint

Fer la “colada” al metro

Estació de metro Clot de la L2

Colar-se al metro de Barcelona hauria de considerar-se ja un esport nacional, si més no barceloní, perquè cada cop té més adeptes. La modalitat accepta variants, des de la cursa d’obstacles (els “coladors” àgils fan gala de la seva agilitat saltant la tanca amb més o menys gràcia, i els qui ja tenen una edat, o la indumentària no els ho permet, o no volen temptar la llei murphiana, passen per sota, aquests sempre amb poca gràcia), fins a la modalitat dels penques, que veuen prou solidaritat en la resta de passatgers per enganxar-s’hi creient que no els fa res compartir el bitllet amb ells.

Continua llegint

El gofre i la crep

Una crep

Quan va néixer Farggi, la marca popular de la pastisseria La Farga, sabies que quan hi anaves pagaves la qualitat però t’hi posaves les botes de gust. Ara, Farggi és una cadena més, popular, igual de cara, amb productes prefabricats, com les gofres que reescalfen. A Bèlgica, te’ls preparen al moment! Per això, l’altre dia vaig optar per una crep i jo que li pregunto a la dona més gran, són bones, com si no sapigués la resposta.

Continua llegint